Abril

Abril és el quart mes de l'any julià i gregorià i és un dels quatre mesos que tenen 30 dies. Abril era el segon mes de l'any en l'antic calendari romà abans que el rei Numa Pompilio afegís al gener i febrer al voltant del 700 a. C. Els antics romans l'anomenaven Aprilis en llatí. 

No es coneix exactament l'origen de la paraula abril. S'ha volgut relacionar amb el verb aperire ('obrir'), per la suposada forma aperilis, associant-lo a que en aquest mes la primavera obre la terra, les flors, etc. Ovidi s'uneix a aquesta idea; però no hi ha fonament etimològic que ho sustenti. 

També s'ha proposat com a origen el grec aphrós ('escuma') a través de la forma aphrilis. Aquest nom guarda una semblança amb Aphrodite, paraula grega que conté la paraula escuma i significa Afrodita, el nom grec d'una deessa mitològica, que els romans anomenaven Venus.

Abril (Aprilis). És el mes de la primavera. Quan tot floreix i es representa com un jove amb un parell de brots a les mans.

Per abril, cap pardal fa el seu niu.

Qui mata una mosca per Abril, en mata mes de mil

Març

Març (MARCIVS). És el moment de podar les vinyes, com gràficament fa un personatge amb capa proveït d´un gran instrument corb amb pica cap al dors del tall.

Representació de Març

A Sant Josep, cada oroneta busca el seu forat.

Per Març la veleta no se esta mai queta

Per Març ara esta nuvol, ara esta ras

Per març marçaes, aigua a ramalaes.

Març marçot mata la vella a la vora del foc ( i a la jove si pot )

Cava pel març, que després ja es tard

Aigua de març, faves a sacs

Febrer

Febrer (FEBRVARIVS). Se suposa un mes molt fred i es representa com un xacrós ancià escalfant mans i peus prop del foc.

Febrer (FEBRVARIVS)

FESTES

Festa de la Candelera, 2 de febrer

REFRANYS
Febreret el curt, més roín que el turc.

Dia avant, dia enrere el dos de febrero la Candelera

Si la Candelària plora, hivern fora.

Si la Candelària plora, hivern fora. Pero, tant si plora com si deixa de plorar, la mitat de l'hivern encara tindrà que passar.

Gener

Gener (del llatí Ianuarius) és el primer mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. Pren el seu nom del déu Jano, del llatí Janus, representat amb dues cares, l'esperit de les portes i del principi i el final. 

No obstant això, gener no sempre ha estat el primer mes de l'any. En realitat, el primitiu any dels romans tenia deu mesos (304 dies en total) i començava amb Martius, dedicat al déu Mart, que va passar a ser març a espanyol. La llegenda fixa en 713 a. C., quan el rei Numa Pompilio, successor de Ròmul, va afegir els mesos de gener i febrer per completar l'any lunar (355 dies) . 

El primer dia del mes es denomina Any Nou. A principis del segle XVI, els regnes europeus van començar a establir oficialment l'1 de gener com el dia d'Any Nou. Fins 1752, el Regne Unit i les seves colònies van mantenir el 25 de març (9 mesos abans del 25 de desembre) com a primer dia de l'any. Rusia començava l'any nou l'1 de març fins al segle XV i l'1 de setembre fins a l'any 1700, quan el tsar Pere I va canviar la data de la festa per l'1 de gener.

El mes de gener (GENVARIVS). Es dedica al déu romà Janus, representat com Janus bifront. És símbol de les decisions a prendre en començar l'any. Llavors s'ha de decidir cap a on es vol encaminar l'activitat anual i se simbolitza en un personatge amb dues cares escollint entre dues cases diferents a les d'accedir

Dites populars

A mig gener lloga jornaler.

Al gener, tanca la porta i encén el braser.

De geners n'hi ha hagut molts de bons; de febrers, no gaires.

El gener és la clau de l'any.

Mes de gener, mes malfeiner.

Passat el gener lloga jornaler, que si feina vol fer no et doldrà el diner.

Pel gener així que matineja ja vespreja.

Si el gener no naixia l'any no s'acabaria.

Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.

Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.

La pluja de gener val els seus diners.

La pluja de gener tot l'any va bé.

Sant Antoni (17 de gener

Sant Antoni del porquet a les velles fa carassa i a les joves fa l'ullet.

Sant Antoni del porquet del gener n'és el disset.

Per Sant Anton, Carnestoltes som. 

Festes i Celebracions

Sant Antoni Abat (del porquet) (17 de gener)

Decembre

Desembre és el dotzè i últim mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom deriva d'haver estat el desè mes del calendari romà.

El 21 de desembre és, en l'hemisferi nord, el solstici d'hivern; i en l'hemisferi sud, el solstici d'estiu.

Desembre (DECENBER). Davant d'una taula ben assortida de viandes, el personatge s'escalfa els peus al foc i es disposa a passar el fred de la millor manera possible.

En la religió cristiana el mes de desembre comença caracteritzat pel "Advent", període que s'inicia el primer diumenge posterior al 27 de novembre. "Advent" del llatí adventus significa "vinguda, arribada" i era el nom que els romans donaven al temps anual en què els seus deus fèien acta de presencia als seus temples i que posteriorment va ser adoptat pel cristianisme.

L'advent és el temps Liturgic de preparació espiritual de quatre setmanes que marca el compte enrera per a la celebració de l'arribada i Naixement de Jesús al Món. Un dels dels elements més populars de l'Advent és el calendari de 25 caselles, superposades en un dibuix amb motius nadalencs, que marca el compte enrera fins arribar al 24 de desembre.

El 21 de desembre és el dia més curt de l'any i és el dia tradicional de la matança del porc. A partir d'aquesta jornada els dies comencen a allargar-se.

Entre el 24 i el 25 de desembre, al punt de la mitja nit, se celebra la Missa del Gall, commemorant el Naixement de Jesús. El gall com a símbol solar representa el naiximent del sol i el pas de la nit al dia.

Dites Populars

· Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.

· Qui en desembre ha de festejar, vora el foc s'ha de ficar

· Desembre nevat, bon any per al blat

· Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre.

· Desembre mullat, gener ben gelat.

· Al desembre, es gelen les canyes i es couen les castanyes.

· Al desembre, el foc s'ha d'encendre

Desembre nevat, bo per al blat.

Novembre

Novembre és l'onzè i penúltim mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies. El seu nom deriva de novem ('nou' en llatí), per haver estat el novè mes del calendari romà. Va retenir el seu nom «novè» tot i que l'any se li van agregar altres mesos després. Al principi, es va representar a novembre sota la figura d'un sacerdot de la deessa Isis vestit amb una túnica de lli amb el cap calb i recolzat en un altar sobre el qual hi havia un cap de cabrit, animal que se sacrificava a la deessa al mes de novembre.

Novembre (NOVENBER). Mes de la matança. És moment de sacrificar al porc que hem acarnissat en el mes anterior. A la imatge s'efectua a cop de pica, subjectant d'una orella.

Festivitats

La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria. És la segona fira amb més antiguitat de l'estat espanyol. Actualment se celebra durant la setmana de Tots Sants (1 de novembre), atreu cada any a més de 650.000 visitants i amb un espai d'exposicions de 70.000 m².

La fira està dividida en diversos espais. Un dels tradicionals és el de maquinària agrícola, que hui en dia ocupa la part central de la fira, i bàsicament s'exposen cotxes, camions, maquinària agrícola i maquinària de construcció. Altres zones de la fira, són el zoc àrab, el mercat cristià, la zona d'atraccions infantils, l'exposició d'animals, etc.

Refranys

Si en novembre trona, la collita serà bona.
A tot porc li arriba el seu Sant Martí. = A cada porc li arriba el seu Sant Martí.

Novembre acabat, hivern començat.

Novembre ens portarà fret i decembre el vent gelat.

Novembre mos durà fret i, decembre, vent gelat.

Per Tots Sants (1 nov.), agarra tords a quatre mans.

Per Tots Sants, capes i mocaors grans.

Per Tots Sants cull figues i voràs.

Per Tots Sants, els camps blancs.

Per Tots Sants guarda el ventall i trau els guants.

Per Tots Sants, la neu en els alts.

Per Tots Sants la neu en els alts, i per Sant Andreu (30 nov.) neu en els peus.

Per Tots Sants, les llebres corren pels camps.

Per Tots Sants, les olives a les mans.

Tots Sants i el dia de les Animes (1 y 2 de Novembre)

L'origen de la festivitat és molt antic i prové de les tradicions celtes que creien que l'any estava dividit en dues parts: el temps de la llum i calor i el temps del fred i la foscor, i hi havia uns dies que separaven ambdues meitats. Aquests dies és corresponien amb la festa del Samhain (que en Gaelic vol dir "fi de l'estiu"), on és veneraven els morts i donaven la benvinguda a l'etapa fosca de l'any. Durant el Samhain es dedicava a un dia als esperits de les persones mortes que temporalment podien abandonar el seu món i entrar al nostre, i ho aprofitaven per tornar per un dia, a les cases que habitaven en vida i visitar els seus familiars vius (això explica la por ancestral de caminar per senders solitaris i trobar-se amb alguna aparició). Aquest dia decoraven les cases per espantar els mals esperits.

La reconversió a l'cristianisme

El cristianisme va destruir la majoria d´antigues tradicions i conmmoraciones paganes o les va assimilar i readaptar. En el cas del Samhain celta va passar a ser la commemoració dels màrtirs del cristianisme, que havien arribat a ser un nombre tan elevat que no era possible assignar un dia dedicat a cada un d'ells. Així Bonifaci IV institui, el 610, la celebració en honor a "Tots els Sants" (de l'expressió llatina Omnia Sanctorum), coneguts i desconeguts, i va consagrar el "Panteó d'Agripa" al culte de la "Mare de Déu i els màrtirs", començant així una festa per commemorar a aquests sants anònims, desconeguts per la majoria de la cristiandat.

Va ser Gregori III qui fixà l'aniversari per a l'1 de novembre, assegurant així la conversió, d'aquests pobles, i adoptant així pràctiques paganes. Durant aquest dia és realitzaría una missa en honor als morts i un pelegrinatge al cementiri per fer una visita solemne als difunts. Més tard, cap a l'any mil, es va instaurar la celebració dels "Fidels Difunts o Dia de les Ànimes", inserint una oració dedicada als morts i es va situar en el calendari al dia 2 de novembre. Naixía el cicle de Tots Sants i dels Difunts.

La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts, i el 2 de novembre, els morts visiten a els vius.

Naixement del Purgatori

La litúrgia administrava l'oració en record dels morts, però eren els sants els únics que disposaven d'una vida celestial. La resta d'ànimes mortals estaven condemnades a patir el pes de la terra fins a l'arribada del Judici Final.

Al segle XII va prendre forma un nou espai de trànsit per als morts que esperaven l'adveniment del Regne de Déu. El purgatori. Els familiars vius eren els qui a través d'oracions i donacions aplanaven el camí dels seus cap al cel.

En les nostres terres, en Tots Sants, es encenien els palometes o Minetes, una per cada familiar perdut perquè les ànimes en pena no es perdessin en el seu camí al cel. Les palometess o Minetes eren unes meches que suraven per Damunt de l'oli, posa't en un got (part d'aigua i part d'oli) i que havíen d'estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s'havia d'allumenar el cami per a que no es pergueren.

En diverses poblacions de la nostra Comunitat va ser costum beneir pans i coques, que en consumir-les, els familiars creien col·laborar així en accelerar l´accés al paradís dels seus difunts. Sant Vicent Ferrer advertia en un 'sermo de deffunts' que la salvació de les ànimes no es podia comercialitzar i si volia reduir-se el periple al purgatori dels parents pròxims, la millor opció era fer bones obres en vida, ¡però no només aquell dia!