dijous, 6 de febrer del 2014

Muixeranga d'Algemesí, el problema del nom

Per Joan Nacher/Les dues muixerangues d’Algemesí som i representem La Muixeranga d’Algemesí,seria molt recomanable que cap d’elles s’apropiara del nom genèric, que és patrimoni de tots. Segurament tant recomanable com difícil de canviar avui en dia...

Aquest cap de setmana la revista “Castells” va atorgar a La Muixeranga d’Algemesí el premi ambaixadors dels castells. El premi No era a la Muixeranga blava (per entendre’s) sinó a La Muixeranga d’Algemesí, la que feia muixerangues l’any ’34, la del ’72 i les que les fem avui en dia.
Ja fa anys vaig escriure a la Figuereta del problema que representa que una de les colles d’Algemesí porte el nom genèric de “Muixeranga d’Algemesí”, era una reflexió gramatical, lingüística. Parlar de La Muixeranga d’Algemesí com a ball, com una representació cultural que ha perdurat al nostre poble generacions i generacions, que hem sabut resguardar-la, mantenir-la i potenciar-la, no fa referència a cap grup en particular, sinó a tots en general; a la Muixeranga del mestre Cabrera, a la dels Úbeda, a la de Tomàs Pla o a la d'Ester Ferrer, però també a totes les muixerangueres i muixeranguers que any rere any muntaven les seues construccions cada 7 i 8 de setembre. Totes són, som, La Muixeranga d’Algemesí.
L’any 1997 amb la creació de la Nova Muixeranga a Algemesí hi havia dos noms “oficials” de les associacions que alçàvem muixerangues, “Els amics de la Muixeranga” i “Nova Muixeranga d’Algemesí”, no va ser fins uns anys més tard (2001 o 2002, crec recordar) que “els amics de la Muixeranga” canvien el nom per “Muixeranga d’Algemesí”.
Es pot argumentar, i de fet així s’ha fet, que la “Muixeranga d’Algemesí” (la blava, per entendre’s), ha estat la preservadora de les essències tradicionals de la Muixeranga, però no seria cert i -al meu entendre- seria embrutar la tasca de reconeixement, modernització i dignificació que des de fa 40 anys ha realitzat “La Muixeranga d’Algemesí” (la blava...). I dic que no és cert perquè l’any 1973 va haver-hi un trencament, cap muixeranguer del 1972 va eixir. En la colla que va fer muixerangues el 1972 amb el mestre Úbeda hi eixiren almenys, tres donesNi tan sols els colors del vestit, ja que per eixemple quan el 1934 per Sant Josep, actuà La Muixeranga d’Algemesí (la genèrica, la que som tots) davant l’Ajuntament de València, duien pantaló roig, camisa blanca, faixa negra i boina.
La Muixeranga blava va revolucionar la visió que el poble tenia de la Muixeranga, la va “posar en valor”, any rere any demostra una qualitat impressionant alçant figures espectaculars amb molts pocs assajos. La seua tasca en aquests 40 anys ha arrelat en milers d’algemesinencs que l’han feta seua.
La Muixeranga verda ha fet les muixerangues molt més participatives, l’assaig dels dissabtes, l’estudi de les tècniques i el treball continuat de la junta i de l’àrea tècnica, han permés que molts muixeranguers diversifiquen les seues funcions. Amb un compromís associatiu molt fort ha fet del fet muixeranguer una activitat familiar, festiva i d’estructuració social molt interessant i crec que molt positiva.
Les dues muixerangues d’Algemesí som “La Muixeranga d’Algemesí”, dues associacions ben diferents i això les fa molt complementaries.Caldria una revisió del tema del nom per no trobar-nos de nou amb problemes com el d’aquest cap de setmana, caldria per respecte a la Nova Muixeranga i perquè “La Muixeranga d’Algemesí” és patrimoni de tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada