Dites tòpiques o refranys de pobles

Dites tòpiques o refranys de pobles

Les dites tòpiques o refranys sobre pobles són refranys que tenen a veure amb llocs, poblacions, etcètera, i que han passat de generació en generació i son una herencia cultural que en el segle XX pràcticament havia desaparegut. D´aquestos refranys pocs pobles se n’escapen i molts cops han estat creats i estesos amb mala bava pels pobles veïns.

Molt sovint són de caire vexatori, però també poden cantar les meravelles d’algun lloc. A més, no són un apartat exclusiu dels refranys, perquè sovint es barregen amb corrandes i altres peces musicals populars.

També, sovint, trobem la mateixa dita referida a diferents pobles. Acostuma a ser el cas de dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d’algun lloc en concret: s’exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència.

Manuel Sanchis Guarner va arreplegar en el llibre “Els pobles valencians parlen els uns dels altres” (1968) "les coses -més o menys gracioses, més o menys justificades- que els pobles valencians diuen tradicionalment els uns dels altres". Una recopilació exhaustiva de locucions tòpiques amb base geogràfica. Una aportació interessant que recorre la geografia del País Valencià.

M´ha cridat molt la atenció les dites recitades per Pep Gimeno “Botifarra”, que ha recollit refranys, dites tòpiques i romanços que recita junt a les seues cancons. Fins i tot, a Venècia ha dit “Pâ ser puta de cassoleta, val més tindre la figa queta”. Com diu Pep, cada refrany i cada canço té un significat aplicable a cada moment.

Aqui he recollit alguns d'aquests refranys sobre pobles. La llista la anire augmentant a mesura que sàpiga de més:

Aielo de malferit	·         Ayelo de Malferit, ni pancha ni melic.
Aiora	·         En Aiora la que no és puta llora
Albalat de la Ribera	·         A Albalat, les rates pareixen gats ·         A Albalat, lloques ·         Albalat el burro pelat.
Alberic	·         A Alberic, gitanos ·         A Alberic, molta panxa i poc melic ·         Si vols fer-te ric, ves-te´n a Alberic, i si vols més a Massalavés.
Alcàsser	·         Alcàsser, el poble de les figues.
Alfarb	·         Llombai, Catadau i Alfarb, són pobles amb molt d´honor, que mengen coca de dacsa i panses amb tenedor. ·         Alfarp, el cap del món.
Algemesí	·         Alzira cau de raboses, Algemesí la llobera i Albalat s'enduu la palma de la gent malfeinera. ·         D'Algemesí, ni dona ni rossí. (I ells responen: 'Ni cap fill de puta que s'acoste per ací'.)
Almussafes	·         Almussafes caga en safes. ·         Almussafes, posat les gafes.
Alzira	·        A Alzira, pregunters. ·        Alzira, cau de raboses. ·         Alzira cau de raboses, Algemesí la llobera i Albalat s´enduu la palma de la gent malfeinera. ·         Ets d´Alzira i plores cabra fotuda? ·         Alzira, cau de raboses i els collons m´espolses ·        Alzira cau de raboses, ni de putes ni de gosses
Antella	·         Antella, cãe mamella
Atzeneta	·         Atzeneta, llarga i estreta… la que no és puta és alcahueta.
Barxeta	·         A Barxeta la fam apreta, i a Llocnou no mengen prou. ·         Barxeta, raïm i figues.
Beneixida	·         Beneixida i Alcàntera, Càrcer i Cotes, són les quatre províncies de les granotes. ·         En Beneixida entra el galgo i en Alcàntera el xarnego, en Càrcer maten la llebre i en Cotes fan el caldero. ·          En Beneixida entra el riu, en Alcàntera no pot, en Càrcer s´enduu les cases i en Cotes, fa el borinot. ·         En Beneixida, abans d´entrar busca l´eixida.
Benicull	·         A Benicull qui no sembra no cull
Benifaio	·         Benifayó, el cagalló. ·         Benifayó, on se mengen la figa i se deixen el mugró. ·         Si Benifayó cagalló, Almussafes caga en safes.
Benifairó	·         La tia Mari de Benifairó, pastava, fenyia i venia el segó ·         La tia Maria de Benifairó, que anava i tornava amb la calça al garró (Es refereix a algú que es mou molt sense resoldre res)
Benigànim	·         Benigànim, ganxuts
Benimodo	·         Benimodo no té “modo”, Carlet en té un poquet, Alcudia la benvolguda i Alginet el ramellet ·         Benimodo és un jardí de clavells i roses fines; els clavells són el fadrins i les roses les fadrines.
Benimuslem	·         Benimuslem, enredros, malicia i fem.
Canals	·         A Canals, bords i criminals. ·         Quatretonda, la "redonda"; Benigànim, el pollós; Xàtiva, la "socarrà", Canals, el "mentirós" (o i Llutxent, el pedregós).
Carcaixent	·         Carcaixent, bona terra i mala gent.  ·         De Carcaixent, mal vent i mal casament.
Carcer	·         Càrcer, el riu s'emporta les cases.
Carlet	·         Carletines, putes i gorrines. ·         Carlet, llarc i estret. ·         Carlet és un poblet.
Castelló de la Ribera	·         Castelló, més llarg que redó... i a cada casa un cabró.
Corbera	·         A corbera toca la pera
Corbera de la Ribera	·         De Corbera i dolces ·         Com que de Corbera i dolces, els collons m´espolses
Cotes	·         Cotes, ni pardals ni granotes
Cullera	·         Cullera, mar sense peix i montanya sense llenya.
Favara	·         A Favara corre la vara.
Fortaleny	·         Fortaleny es un poble antic de muralles amb llicsons, pensant-se que era Madrid i era un niu de gafarrons
Fortaleny	·         Fortaleny, me cagu'en ell
Gandia	·    A Gandia caguen cada dia.
Guadassuar	·         Guadassuar, vore'l i no entrar
L'Alcúdia de Crespins	·         L´Alcúdia de Crespins, poquets i roïns (i els del poble retruquen: «Però més listos que els ratolins» o «però follem com a ratolins».)
Llauri	·    A Llauri toquen el violí
Llauri	·         L'ase de Llaurí, sempre bramant i sempre fadrí ·         Una chica de Llaurí diuen que té molta manya per a enflocar ratolins i enviar-los a Favara.
Llocnou d'en Fenollet	·         A Barxeta la fam apreta, i a Llocnou no mengen prou. ·         Llocnou, poble nou, les parets derrocades. Es pensaven que era París i era un niu de caüllaes.
Llosa de Ranes	·         Llosa de Ranes, cotxines i marranes, però molt ben educades.
Massalavés	·         Si vols fer-te ric, ves-te´n a Alberic, i si vols més a Massalavés.
Montortal	·         Montoral quatre cases i un hostal
Navarrés	·         A Navarrés l’àuia va al revés.
Polinyà	·         Polinyà ve llunyà ·         Polinyà, on caguen en la mà
Riola	·         A Riola pa i farigola
Riola	·         Riola, la panderola i Polinyà el ramell en la mà.
Rotglà i Corberà	·         Rotglà, en cada finestra una caguerà.
Senyera	·         Senyera, ni paga ni nega, i un dia que va pagar, el riu se la va emportar.
Silla	·         Silla, ni mare ni filla
Simat de la Valldigna	·         Eu! de Simat a Benifairó a peu. ·         Simat, cau de raboses, Benifairó, la llobera i Tavernes s´endú la palma de la gent malfaenera. ·         Simater i fill de frare! (Els simaters contesten: Però la puta estava a La Vall). ·         Simater, panxa buida i embustero
Sueca	·         Sueca la merda seca, Fortaleny me cague en ell i Riola la panderola. ·         Sueca, arrós i taleca. ·
Xàtiva	·         A Xàtiva, socarrats. (perquè el 1707 Felip V va cremar la ciutat per ser partidària de la casa Àustria en la guerra de Successió). ·         Quatretonda, la "redonda", Benigànim, el pollós; Xàtiva, la "socarrà", Canals, el "mentirós" (o i Llutxent, el pedregós).

Des de fa molts anys, els habitants dels pobles que pertanyen a la ribera Alta, a més de tindre el seu gentilici propi, també tenen un malnom asociat a cada poble.

A continuació teniu una llista amb alguns d'estos malnoms:

·                    Guadassuar – Carabassots (perque les chicones sempre els donaven carabasses)

·                    L'Alcúdia - Roscans

·                    Carlet - Lleganyosos

·                    Alzira - Rabossots

·                    Carcaixent - Quixots

·                    Benimodo - Cuquellos

·                    Alginet - Tomaqueros

·                    Algemesí – Toputs (perque mai eixien de casa per a no gastar) 

·                    Tous - Toeros

·                    Manuel - Bellotes

·                    L'Énova - Bolos

·                    Alberic – Rateros (perquè en la temporada de l'arròs menjaven moltes rates)