La setmana passada es va presentar a Algemesí un llibre de l'historiador Josep Antoni Domingo que relata uns fets ocorreguts duarante la guerra civil en aquesta localitat, els nou bombardejos de la legió Còndor alemanya sobre la ciutat entre maig i octubre de 1938. L'últim d'ells, amb 27 morts. «L'objectiu era atacar la gent pacífica i indefensa, soldats, veïns i refugiats», recull l'historiador.
Amb motiu del 75 aniversari del bombardeig més dramàtic que va patir Algemesí durant la guerra civil que va deixar 27 morts i un centenar de ferits s'ha publicat aquest llibre. En total, la ciutat va rebre nou atacs de l'aviació alemanya en cinc mesos amb un balanç de 40 morts i 123 ferits. Els bombardejos d'Algemesí són un episodi poc conegut al qual Josep Antoni Domingo acaba de posar llum en el llibre, "Algemesí, guerra i revolució 1936-1939" editat per Grup Visula i presentat la passada setmana dins dels actes de "El despertar d 'un poble "de l'associació Ullal Cultural.
Els atacs sobre Algemesí i otes ciutats de la Ribera comencen a inicis de 1938 quan l'exèrcit franquista aconsegueix dividir el front republicà. L'objectiu dels aliats nazis de Franco: "buscava minar la moral de resistència de la població civil i provocar la desafecció cap a les autoritats i per això van experimentar amb la psicoseis del terror i la por", segons l'historiador.
El que buscaven els bombardejos de la Pava, nom que donava la població de la rereguarda republicana a la Aviazione Legionaria italiana, era "augmentar la sensació d'indefensió" que causaven les bombes i la metralla.
Els bombardejos els van protagonitzar hidroavions Heinkel 59 de la legió Còndor alemanya amb base a Pollença, a l'illa de Mallorca. La Ribera formava part del seu full de ruta perquè era el gran magatzem de la rereguarda i els primers bombardejos tractaven de destruir les plataformes de proveïment i les fàbriques de municions.
La Ribera valenciana com a objectiu
Durant aquests anys els atacs a poblacions valencianes de l'aviació italiana van ser freqüents. El Bombardeig sobre la ciutat de Xàtiva el 12 de febrer de 1939 va ser un dels més cruents. El bombardeig va afectar principalment a l'estació ferroviària de la ciutat, situada a diversos quilòmetres de l'actual estació, i deixant molt danyada també a la 49. ª Brigada Mixta que era transportada per un comboi ferroviari que travessava l'estació al moment de l'atac. A causa del gran nombre de víctimes i destrucció material, alguns autors l'han denominat com el Guernica valencià. Però, al contrari que el Bombardeig de Guernica, el de Xàtiva és poc conegut i després del final de la guerra civil va quedar en l'oblit.
El 12 de febrer un grup de 5 bombarders Savoia-Marchetti SM79 del 27. º Grup de l'Aviació Legionaria, procedents de Palma de Mallorca, es van enlairar amb destinació a Xàtiva. El dia era clar i la visibilitat perfecta.
Cap a les 11:30 del matí l'esquadrilla de bombarders es va acostar a l'Estació ferroviària de la ciutat, on en aquell moment estava entrant un tren militar republicà que transportava la 49. ª Brigada Mixta. El comboi anava amb destinació a Xàtiva, perquè allí els soldats poguessin descansar, i en aquest moment hi havia presents a les andanes una gran multitud de dones i nens per rebre els soldats de la brigada, a més del personal ferroviari. En aquest moment els avions van llançar la seva càrrega, sent llançades unes 20 bombes de 250 kg que van caure en el terreny de l'Estació i els voltants.
Al voltant de 109 persones van morir a l'acte, els cadàvers, la majoria irreconeixibles, van quedar al terra de l'estació. En total, van morir 129 persones entre militars, ferroviaris i civils (entre ells 14 dones), i més de 200 resulten ferides (desenes d'elles van haver de ser traslladades a hospitals militars d'altres localitats, com Ontinyent). La majoria eren soldats de la 49 Brigada Mixta i alguns altres unitats militars. Molts testimonis relatarien a posteriori la dantesca escena provocada pels nombrosos membres humans que penjaven dels arbres, amb els crits dels ferits inundant l'ambient. L'estació va quedar destrossada i les instal · lacions ferroviàries greument danyades, incloent el tren que transportava els soldats republicans.
L'any 2007 va ser erigit un monument en commemoració de les víctimes del bombardeig de Jativa, el aixopluc, de l'artista xativí Miquel Mollà, el qual simbolitza dos braços enlaire intentant protegir-se de les bombes caigudes del cel. El monument, de més de tres metres d'altura i tallat en ferro, va ser finançat pel Consell de la Joventut de Xàtiva i per aportacions particulars. En aquesta inauguració van estar presents membres de tots els partits de Xàtiva a excepció del PP, que governa la ciutat. Alfonso Rus, alcalde de la ciutat, va dir que el monument "només busca reobrir les velles ferides". En el seu discurs Raimon, visiblement emocionat, ha lamentat que "després de trenta anys de democràcia els homenatges a les víctimes de la guerra encara molestin".
La dalla de mort que Mussolini i Hitler van posar al servei de Franco durant la Guerra Civil en forma de bombardejos aeris i navals va segar almenys 1.500 vides a les terres valencianes, dos terços de les quals van caure sota la tempesta d'acer que va convertir València, amb més de 825 morts, en la tercera ciutat espanyola on més sang van abocar els atacs italogermanos després de Barcelona i Madrid, amb 2.500 i 2.000 morts respectivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada