Publiquem una entrevista realitzada per http://www.tusnoticiasdelaribera.com/ als mestres de les dues muixerangues d'Algemesí.
Raul Sanchis, fundador de la Nova Muixeranga, i Jose Vicente Donat, mestre dels Amics de la Muixeranga, ens expliquen en què consisteix aquesta dansa i ens conviden a gaudir de la XV Trobada de Muixerangues que tindrà lloc aquest dissabte a les 19.00 en la Plaça Major d'Algemesí.
TNR: Des de fa 15 anys es celebra la Trobada de Muixerangues, amb quin objectiu es crearen?
Raul: Ens tindríem que remuntar a temps anteriors. Quan es crea la Nova Muixeranga, ja fa 17 anys, la nostra intenció a més de què entraren les dones, era donar a conèixer fora d'Algemesí la dansa de la Muixeranga, perquè realment els pobles del costat no sabien exactament que és el que era i què representava la Muixeranga. Pese a ser una de les representacions més antigues del País Valencià, realment era una gran desconeguda. Per tant, un dels objectius era treure-la d'eixa vitrina del 7 i 8 de setembre, i que millor que fer la Trobada a la plaça més muixeranguera del País Valencià, que és la plaça major d'Algemesí.
J. Vicente: L'objectiu va ser, principalment, el fet de poder tindre contacte amb algunes colles catalanes amb les quals tenim amistat, i així seguim. El que estem pensant també és fer l'any que ve una trobada de colles sols valencianes, per provar. Tot açò ens ve bé per donar a conéixer al poble la realitat de les colles.
TNR: La Trobada d'Algemesí és l' única amb aquestes característiques que es celebra al País València, animaries a altres pobles que tingueren colles de muixerangues, castellers, etc. a què s'animaren a fer-ne?
R: Per suposat. Nosaltres des del primer moment pensem que ningú ha de tindre el protagonisme. La Trobada és una manera d'animar als altres pobles a recuperar els orígens de les seues danses tradicionals. Hi ha molts pobles com Gandia, Sueca, L'Olleria... on ja estan intentant formar colles muixerangueres, el que passa és que en els llocs on no hi ha tradició és molt difícil que això tinga una certa estabilitat. Però clar que animem a tots els pobles.
J.V: Clar que els animaria, és un don per al poble i una gran festa. Nosaltres, des que realitzem estes trobades, i jo personalment, ens agrada cada vegada més realitzar estes trobades i conéixer les particularitats i característiques pròpies de les colles que s'acosten a Algemesí per participar-hi.
I en el següent enllaç de "més informació" tenim el reportatge complet:
TNR: En què consisteix, exactament, la Trobada?
R: L'objectiu primer és la germanor. Recuperar eixos lligams perduts entre valencians i catalans, ja que compartim la mateixa cultura, ambdues comunitats tenim un ball que ens representa, per a nosaltres és la Muixeranga i per a ells els Castells. Feia falta un poc de pedagogia, i pense que gràcies a la Trobada la gent pot començar a conscienciar-se d'aquest valor. I, sobretot, ensenyar la gent del poble que la Muixeranga no és sols del 7 i 8 de setembre sinó que ens representa durant tot l'any a tots els valencians.
J.V: Doncs cada colla fa les seues figures més característiques. En el nostre cas realitzem les mateixes que a la festa de la Mare de Déu de la Salut, no totes, però sí les més característiques. Es tracta de fer festa. La trobada té una duració de dues hores aproximadament i després realitzem un sopar conjunt de totes les colles.
TNR: És una activitat que atrau la gent del poble?
R: Hi ha participació, clar que sí, però, personalment, preferiria que hi haguera més participació per part de la gent d'Algemesí. Possiblement si a la plaça es junten tres mil espectadors, la majoria són dels pobles "de la contornà". Potser siga que nosaltres ho tenim massa vist, però en molt poques ocasions es junten en una plaça dos patrimonis de la humanitat com som nosaltres i els castellers, per tant anime a la gent del poble a que isca a la plaça el pròxim dissabte per tal de contemplar la riquesa que tenim com a algemesinencs.
J.V: Sí que participa la gent del poble, s'acosten fins a la plaça i gaudeixen d'estos balls.
TNR: Ara, et farem preguntes un poc més personals. Creus que la muixeranga és un ball que ens representa a tots els valencians?
R: Sí, ens representa. De forma oficiosa sí que és un símbol per a tots els valencians.
J.V: En part sí que està sent així, encara que també hi ha molts altres balls característics que també deurien ser més reconeguts. Però és cert que el ball de la Muixeranga acapara este sentiment de ser el ball que ens representa com a valencians.
TNR: Per a tu, la Muixeranga la definiries com una afició o com un sentiment?
R: Un sentiment totalment. El fet de ser muixeranguer a mi em va passar de generació en generació. El meu besavi ja era muixeranguer en les darreries del segle XIX. Per a mi és algo que duc des de molt xicotet, duc 40 anys fent muixerangues. Cada vegada que puje a la muixeranga no sols pense que estic damunt dels muscles d'un company, sinó que més avall d'eixe company està la gent que fa la base però que baix d'eixa gent està la història del nostre poble, la història de tots els muixeranguers que al llarg del temps hi han mantes viva la flama d'aquesta dansa.
J.V: Com un sentiment. Jo vaig començar quan tenia 14 anys, em va cridar l'atenció i en companyia de 4 o 5 amics ens vam apuntar, dels quals sols quedem 2. Són ja 37 anys com a muixeranguer. La Muixeranga és un sentiment, la duc a dins al cor.
TNR: Que t'impulsà a ser mestre de la muixeranga i que significa aquest càrrec per a tu?
R: Jo no vaig decidir ser mestre, sinó que en un primer moment com a fundador de la Nova Muixeranga, no hi havia una altra persona que sabera de muixerangues només que jo. Jo venia de la Vella i em vaig decidir a formar un grup nou i, per tant, en aquest grup tot era gent jove que sabia més bé poc d'aquesta dansa. Per a mi formar un grup de muixeranguers des de zero i veure com la gent s'involucra per tal que les coses isquen el millor possible és el més bonic que hi ha, els principis sempre són durs, però parar-te a pensar i veure que el projecte que duies entre mans fa 17 anys encara es troba viu gràcies a tots, és una cosa que et plena d'orgull i et fa feliç.
J.V: La veritat que no em va impulsar res, perquè no volia ser, eixa és la realitat. Va ser la gent del carrer i companys de la Muixeranga els que em deien que em presentara per ser el mestre. Jo no ho veia gens clar, però després de tanta 'espenteta' vaig decidir finalment presentar-me. Eixe va ser l'impuls: la gent. Per a mi és un orgull ser el mestre de la Muixeranga d'Algemesí.
TNR- Cultura Altres Activitats Algemesí
Aida Moreno i Alejandro Puigvert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada