Xàtiva estrena el documental sobre Pep Gimeno 'Botifarra'

El documental 'Pep Gimeno "Botifarra". El cant de les arrels' (vídeo promocional) s'estrenà el passat dijous dia 05 d´aquest mes a Xàtiva, la ciutat on va néixer el cantant. Es va presentar als cinemes Axion, amb la presència de Botifarra i el director, Albert Montón i es projectarà fins el proper dijous dia 12. Pep Gimeno, nascut al barri de la Juderia de Xàtiva en 1.962 dins una família de malnom Botifarra (de la qual llavors era besnét), va debutar en les albaes del carrer Puig de Xàtiva amb catorze o quinze anys: la seua àvia materna, originària de Benigànim, (Vall d'Albaida), va ser la primera a ensenyar-li cançons populars.

El cant tradicional valencià conté una barreja d'arrels andalusines, centreeuropees i mediterrànies. A finals del segle XX es trobava en perill d'extinció. Pep Gimeno 'Botifarra', en la dècada de 1980 va eixir a buscar cançons tradicionals gairebé oblidades de les comarques centrals del País Valencià. En companyia de la colla d'amics del grup de danses Sarau i gravadora en mà, Botifarra va anar enregistrant, una a una, les cançons dels 'güelos', els vells cantadors i cantadores que ja no trobaven a qui transmetre una tradició arraconada, una part important de la cultura de transmissió oral en vies d'extinció. Amb Sarau, Botifarra va fer un treball de recerca que també incloïa paraules, dites, refranys, succeïts o romanços gairebé perduts. Una dotzena d'estes peces les van enregistrar l'any 1985 en l'únic disc de Sarau, Balls i cançons de la Costera, en el qual Botifarra ja interpreta -entre moltes altres peces ballables- un cant de batre, l'estil amb el qual més s'identifica. Un dia, cap al 2006, un bon amic l'anima a gravar un disc en solitari i pujar als escenaris amb aquelles peces recopilades 25 anys enrere i va neixer un dels majors exponents del cant valencià tradicional.

El Cant de Batre

Una de les feines agrícoles mes dures del camp era el batre. Quan s'apropava juny i ja s'havia segat el blat, calia separar el gra de la palla. Un home, dalt d'un trill que arrossegava l'haca, donava voltes a l'era xafant el blat mentre altres homes, amb forques, ventaven la palla i amuntegaven el gra. Per animar el trot de l'animal i que no perdera el ritme, els homes cantaven unes peces molt especials. Eren cançons interpretades per una sola persona, a gola oberta. Allò prompte es conegué com a cants de batre.

El botifarra també te entre el seu repertori  cants d'albades. El cant d'albades és un ball que es realitzava a molts pobles per a vetllar el cadàver d'un albat, que era un xiquet de menys de quatre anys, amb la creença que si li feien una festa aniria al cel. En uns temps caracteritzats per la fam i la natalitat descontrolada, quan es moria un xiquet es deia «angelets al cel, mares descansades», ja que en una mateixa casa podien viure 8 o 9 fills i no es podia fer front a totes les seues necessitats. Donat que aquests vetlatoris no venien bé a l'Església, van ser prohibits.

El motiu que siga anomenat "cant d'albaes" es troba en que sovint se sol interpretar a l'alba, aproximadament a les tres de la matinada, ja que les lletres solen ser crítiques vers els polítics, figures institucionals o rellevants de la població. Els "versaors" i els "cantaors" aprofiten les avançades hores de la nit i de la festa, per poder realitzar una crítica, en major o menor grau de severitat.

Pep Gimeno “Botifarra”, en el seu recorregut per la major part de les comarques del País Valencià també va recollir refranys populars, així ha estat a Barcelona i ha sentenciat que a “La Llosa de Ranes, cotxines i marranes, però ben educades”, i ha arribat fins a Venècia i ha dit en tota la naturalitat del món “Pâ ser puta de cassoleta, val més tindre la figa queta”.

Botifarra, per rememorar el procés de recerca, torna en aquest documental a les cases que va visitar i parla amb els fills dels qui va entrevistar.

El documental és una coproducció d'Òptim TV Audiovisual i TVC, amb la col·laboració del Taller d'Audiovisuals (TAU) de la Universitat de València. Per això, ja es va projectar a la Universitat de València fa més d'un mes.

Als Cines Axion de Xàtiva (C.C. Plaza Mayor) i Alcoi (C.C. Almazora) a partir del 5 i 6 de juny de 2014, respectivament.