Muixeranga. De soca i arrel: Festes de la Mare de Deu de la Salut 2.014

Tradició conservada durant segles i convertida avui dia en referent cultural per a tot el poble valencià, les Festes de la Mare de Déu de la Salut, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, han tornat a omplir amb ancestrals acords musicals de dolçaina i tabal els carrers d'Algemesí.

La nit del diumenge dia 7 va començar amb una pluja persistent que va fer témer una suspensió de la processó, però finalment, i encara que amb un considerable retard va poder celebrar-se la primera de les tres processons, anomenada la "Processó de les Promeses" per ser en aquesta en la qual es realitzen les promeses per implorar favors a la Verge.

El campanar va anunciar al poble que s'anava a iniciar la processó amb el "repic de la Xirivia", en el qual sona primer la campana més petita, i van incorporant les altres poc a poc fins a concloure en un volteig general i milers de persones van omplir la plaça i els carrers Molí i Capella on anava a celebrar-se el recorregut, que partiria des de la Basílica de Sant Jaume i conclouria a la Capella de la Troballa, on segons la tradició es trobava la morera dins la qual es va trobar la imatge de la patrona. Les dues colles muixerangueras de la ciutat van obrir la desfilada amb les espectaculars i majestuoses Altes de Sis.

A les 10 del matí de l'endemà es va iniciar la "Processoneta del Matí" que des de la Capella de la Troballa recorre el carrer Berca fins a desembocar a la Plaça major per entrar a la Basílica de Sant Jaume. Aquesta processó és una de les més vistes i estimades pels algemesinencs.

A mesura que els Danses van anar arribant a la Plaça van omplir aquesta amb el colorit dels vestits i van desplegar els seus balls, i després van entrar a la Basílica per a ballar als peus de l'altar.

El moment apoteòsic es va produir quan el va de la Mare de Déu va arribar davant de la porta de la Basílica i totes les Danses trencaren a ballar al mateix temps, mentre les dues colles de Muixerangues elevaven les torres flanquejant la porta. L'anda va fer un intent d'entrar, però a l'arribar al límit de la porta va retrocedir i tornà cap al carrer, i "els Tornejants" retrocediren també, saltant d'esquena. Així tres vegades fins que a la tercera la imatge va entrar, i va ser dipositada sobre l'Altar Major.

A les vuit del vesprada del dia 8 de setembre es va iniciar la "processó de Volta General" que va durar fins ben entrada la matinada i va recórrer els carrers del nucli antic del poble. Finalment, ben entrada la matinada, la imatge va entrar de nou a la Basílica, igual que ho va fer al matí, amb totes les Danses ballant alhora. La Mare de Déu va ser dipositada a l'Altar Major, d'on serà traslladada a la Capella. Es el final de la Festa d´aquest any.

Un motiu per a la reflexió sobre la Festa seria el debat, propiciat per haver-se celebrat aquest any el dia principal en dilluns, de si s'hauria de realitzar en el primer cap de setmana de setembre. Personalment, jo seria partidari de celebrar la festivitat de la Mare de Déu de la Salut en cap de setmana per incrementar l'afluència de turistes que acudeixen a la ciutat i ajudar a promocionar encara més la Festa que actualment se celebra el 7 i 8 de setembre, i que amb el canvi passaria a celebrar-se el primer cap de setmana del mes de setembre.

Aquest mateix any, en ser dilluns el dia 8, hi ha hagut problemes organitzatius per la necessitat dels que participen directament en la celebració de poder disposar d'un dia de vacances en els seus respectius llocs de treball i es dóna la circumstància que l'any que ve 2.015 el 7 i 8 de setembre seran dilluns i dimarts, respectivament. De tota manera, la proposta tindria com a objectiu principal que la festivitat adquirira una major dimensió turística i que aconseguira ser un factor més per dinamitzar econòmicament la nostra ciutat i que a més permeti a tots els algemesinencs, tant els que participen directament, com els que assisteixen com a espectadors a poder gaudir de la festa en cap de setmana, conciliant de manera més còmoda el treball i l'oci.