La idea de la muixeranga torrentina sorgeix arran de la participació dels xiquets de la falla La Cotxera en el concurs faller del Cant de L'Estoreta Velleta del barri del Carme, organitzat per la falla de la plaça de l'Arbre, en l'edició de les falles 2015, quan van presentar com a temàtica els personatges i escenes típiques de les Processons de la Mare de Déu de la Salut, la Festa Major d'Algemesí, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i van guanyar el primer premi.
Després del triomf es van plantejar crear una muixeranga pròpia per a la ciutat de Torrent, i el 28 de novembre del 2015 van fer la presentació oficial de la Muixeranga la Torrentina, coincidint amb ser el dia de la Carta Pobla de la ciutat de Torrent. El logotip de la colla fa referència a la xemeneia de la Torrentina, l'antiga fabrica de conserves de la Cotxera, que dóna nom a la colla i la indumentària escollida, amb els colors de Torrent, és arlequinada en taronja i blau i els pantalons blancs complementats amb faixa negra.
A Torrent feia 100 anys que no és feia el Ball de Torrent i les Muixerangues. Un fullet Imprés publicat a primeries de segle XIX, i reproduït per Ruiz de Lihory al seu diccionari de la música valenciana, ens mostra la connexió entre els moixigangues i el Ball de Torrent, en què s'aixecaven algunes muixerangues en el seu acte final:
“Otros de sus vecinos [de Torrent], [...] no contentos con la mezquindad de su jornal vendiendo escobas, y en prueba de su habilidad y ligereza, se dedicaron en algún tiempo a la danza, ejecutando paspiés y minués al són del tabalet y dulzaina, y andando cual otra Taglione por esos mundos de Dios regulares compañías, en las que con una cháquera vella, bailada con fuego y expresión como españoles, y una mogiganga, danza en que agrupándose unos hombres encima de otros se forman mil figuras, que mal año para las de los árabes alcides, ganaban sendas pesetas. [...] Este es sin duda el origen y etimología del nombrado ball de Torrent: los demás son cuentos”
El Ball va rebre el nom de la ciutat de Torrent perquè molts dels seus habitants, i en concret alguns dels gremis més desfavorits com el dels granerers, s'oferien per ser contractats per tota la geografia com a mitjà de subsistència.
Els granerers van ser un dels oficis mes caracteristics de Torrent i és transmetia de parells a fills. Recollien les palmes dels margallons i les deixaben assecar en les seues cases on les emmagatzemaven i despres en les palmes ja preparades, anaven ambulants pèls pobles, corrent més que un xavo rovellat i guanyant tan poc que a penes donava per a menjar.
Sobre el ball de torrent hi ha notícies periodístiques que ens informen de la seva representació en festes de la ciutat de València i moltes localitats valencianes (Alacant, Aldaia, Castelló, Nules, Sogorb, Xàtiva, Xixona, etc.) durant el segle XIX, i abasta tres segles de representacions realitzades per les quadrilles de dansaires valencians en altres zones com Aragó o Catalunya. El ball de Torrent era una festa folklòrica multidisciplinar reservada per a les grans solemnitats i celebracions d'esdeveniments, un gran espectacle d'escenificació pantomímica obert a la participació ciutadana en el qual es representava la visita accidentada d'un Virrei i la seva dona a la localitat. A la major part de les descripcions conservades, el fil argumental del ball està basat en la paròdia i la burla incisiva cap al poder que representava l'Antic Règim.
www.facebook.com/MuixerangalaTorrentina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada