Muixeranga. De soca i arrel: Falles i muixerangues

Fonamentalment existeixen tres teories sobre l'origen de les falles valencianes. La més coneguda és la de l'antiga celebració dels fusters de València en la vespra del seu patró, San Josep (19 de març). Per a il·luminar-se els fusters en les últimes hores de la jornada, utilitzaven uns cresols que sostenien en un pal a manera de candeler anomenat *estai, *astai, *pagés o *parot, el qual situaven en el centre del taller. Era tradició que per a celebrar el patró del Gremi i la fi de les vetlades d'hivern treballant, es traguera el parot a la porta del taller i es cremara. Amb el temps, es van afegir més restes de fusta i trastos a la foguera, i fins i tot es va vestir amb robes al parot perquè se semblara a una persona a la qual es volguera criticar, en la línia de la sàtira valenciana.

Origen de les falles des del parot, segons dibuixos de l'historiador faller Enric Soler i Godes

Una segona teoria indica que les falles deriven d'una antiga tradició europea que consisteix a construir un ninot representant a un personatge no grat, penjar-lo amb cordes o en un pal, i posteriorment cremar-lo entre el tercer dia de Quaresma i el Dissabte de Gloria. L'origen d'aquest festeig és anterior al cristianisme, encara que aquesta religió l'assimilara com a altres costums pagans. A la València del segle XIX estava present aquesta tradició de penjar ninots grotescos en finestres i balcons durant la Quaresma principalment. A la Comunitat Valenciana encara es troben festejos d'aquest tipus, com El vell i la vella de Picassent i Llíria, el Parot de Quaresma de Castalla, etc

I el tercer d'aquests possibles orígens es refereix al costum ancestral en molts llocs del món de celebrar l'arribades dels equinoccis i solsticis (o cosa que és el mateix, l'entrada de les estacions de l'any) encenent fogueres. L'Església, davant la impossibilitat de suprimir aquestes populars tradicions en molts llocs d'Espanya, va decidir absorbir-les i dedicar-les als sants; d'aquesta manera, les fogueres del solstici d'estiu es van relacionar amb Sant Joan i les del equinocci de primavera a San Josep.

Aquestes són les tres hipòtesis. En qualsevol cas, és clar que aquesta costum ja se celebrava a València en el segle XVIII i encara més en el segle XIX. En aquells dies la falla a poc a poc deixava de ser un munt de trastos vells per a passar a convertir-se en una cosa més elaborada: una tarima de fusta que tenia damunt diverses figures o ninots vestits amb roba real i màscares de cartó, els quals simulaven una escena teatral de contingut generalment satíric. Aquest primitiu catafalco es muntava el dia 18 al matí i es cremava el mateix dia a la nit, raó per la qual en aquella època es deien "falles de la vespra de Sant Josep".

Sobre la documentació més antiga sobre les Falles data de 1740, i és un ofici de l'autoritat municipal de València que prohibeix cremar falles als carrers de la ciutat per la seua estretor. Aquest escrit i altres documents de 1751, 1783, 1784, 1788, 1789 i 1792 ens indiquen clarament que en el segle XVIII ja estava plenament establida el costum de plantar falles a València. No obstant això, no es pot arribar a saber plenament si es referia a fogueres o falles amb ninots, ja que era molt comuna cridar a les fogueres també falles.

La primera representació gràfica de les Falles va ser aquesta vinyeta publicada al “calendario pintoresco, profético, astrologico y lunatico del Reino de Valencia” de l'any 1860 i criticava la moda del mirinyac , la carcassa circular de tela rígida amb balenes o de cèrcols de metall que portaven les dones sota de la faldilla.

POLVORA i FOC

La relació de la festa valenciana amb el foc i la polvora ve en el propi ADN valencià. La fórmula de la polvora va ser portada a Europa pels àrabs, que en la seua ocupació de la Península ibèrica van establir les bases i la tradició polvorista també amb finalitats lúdiques a València, que ja tènia una àmplia tradició al foc.

La traca valenciana va nàixer en 1714 fruit del càstig que els Borbons van infringir a València pel seu suport a la causa dels Àustries en la Batalla d'Almansa (Albacete, 25 d'abril de 1707). Atés que va ser en la ciutadella de València, seu del principal taller armero de la costa mediterrània, on es va armar als soldats de les hosts derrotades, Felip V va ordenar desmantellar la fàbrica.

Sense voler-ho, el Borbó va donar peu, segons tenen investigat els síndics membres de l'Associació Cultural d'Amics de la Pólvora, al naixement del foc valencià de la traca. Va ocórrer així: mentre la maquinària gruixuda del taller va ser traslladada de València a Toledo, en la capital del Túria es va procedir a la crema de les culebrines de l'arsenal. El foc va destruir la fusta i els canons dels fusells van ser comprats pels ferrers valencians per a fer ferradures. No obstant això, en la zona de Burjassot, d'on procedien la major part dels operaris del Parc de la Ciutadella, el ferro mai va ser fos. Els canons de les culebrines, que els vilatans cridaven "trancas", van ser utilitzats per a disparar pólvora, segons un antic ritu del foc. Els clavaven en el sòl i els feien detonar. Per això, allà per 1714, a Burjassot i voltants va nàixer l'origen de la traca valenciana (el nom ve de "tranca").

Les falles d'aquest 2020 han hagut de ser ajornades per la crisi generada per la pandèmia del coronavirus, i per primera vegada en la història se celebraran en alguna data a determinar. Ara com ara, la decisió sobre la nova data s'ajorna fins a abril, quan es desactive l'Estat d'Alarma.