Fins a hui Mestre de la Nova deixa el càrrec per tornar a la pinya
Esta vesprada la Nova Muixeranga triarà un nou mestre. Després de 4 anys i dues eleccions, Mariano Fraind, ha anunciat la seua decisió de deixar en altres mans esta gran responsabilitat. Deixa la colla en un moment àlgid. Recentment la Nova ha alçat una Alta de Sis en Vilafranca del Penedès, cor dels castells catalans. També ha aconseguit esta mateixa figura- per primera vegada en la història dels Verds- a les festes de la Mare de Déu de la Salut. Ara que el Mestre torna a la pinya hem volgut parlar amb ell del fet de ser Mestre de la Nova Muixeranga
Elena Buil Després de 4 anys com a Mestre de la Nova has dit que ho deixes, quins són els teus motius?
Mariano Fraind Fa 7 anys que estic en l'àrea tècnica, els últims 4 de mestre, crec que és hora que la gent descanse una mica de la mi, s’ho mereixen perquè ho han donat tot, i jo poder tornar a una vida més tranquil·la i agradable.
Ser mestre d'una muixeranga és un honor, però també una enorme responsabilitat i provoca un gran desgast. A més, crec que no és bo que la gent es perpetue en un lloc de poder, no és bo ni per a la persona ni per a la colla. Ha d'agafar el comandament gent nova, amb noves idees i energies renovades, que és el que passarà ara en La Nova. Açò dóna molta tranquil·litat a l'hora de prendre la decisió d'abandonar el càrrec.
A més, estranye el fet de fer pinya, perquè les emocions més grans que he sentit com muixeranguer les vaig tenir en la pinya, en germanor amb la resta dels meus companys, fonent-me entre la gent, per a ser un entre tants.
E.B.- Heu explicat en repetides ocasions que la Nova Muixeranga està en un moment d’expansió amb moltes noves altes d’associats, a què creus que es deu este increment de muixeranguers/eres?
MF.- Són molts els factors, la declaració de Patrimoni de la UNESCO, n’és un i crec que hi ha col·laborat molt. També el dinamisme social de l'associació és un altre factor imporantat, l'obertura real a l'hora d'acceptar a qualsevol persona, vinga d'on vinga, siga qui siga, és importantíssim a l'hora de sumar i tampoc podem passar per alt el fet de tenir una seu tan organitzada ens ajuda molt.
EB,.- En quina part penses que has pogut contribuir en esta etapa d’expansió?
MF.- Sincerament no ho se, no crec que haja sigut molt, estic de moment en l'ull de l'huracà i se'm fa molt difícil avaluar el meu mandat. En estos moments supose que bastant feina tinc amb fer muixerangues el més segures possibles, però com tots els meus companys, hauré aportat el meu granet d'arena per a formar esta gran muntanya que és avui La Nova
EB.- Darrerament s’està visquen al llarg i ample de les terres valencianes un ressorgir per recuperar les muixerangues on s’havien perdut i també per fer noves colles. Penses que la Nova Muixeranga té alguna cosa a veure amb este moviment?
MF.- Primerament m'agradaria aclarir que, per a mi, un grup de persones que es pugen uns a dalt d'uns altres, no és suficient per a denominar-los Muixeranga.
La Nova directament no crec que tinga a veure en açò, però crec que les dues muixerangues d'Algemesí servim de referent a gent que vol reprendre o començar una tradició com esta.
És evident que a qui li interesse esta manifestació cultural, ha de mirar cap al nostre poble, ja que és l'epicentre històric. Però malgrat este honor, no hem de caure en l'error de creure'ns els amos d'un nom o d'una activitat. La cultura d'un poble ha d'estar viva i en expansió, no és bo que s'estanque o es quede emmarcada dins d'un sol moment.
No hem de témer al fet que sorgisquen altres muixerangues.
En Algemesí tindrem sempre l'honor de ser els primers i per això és també obligatori agrair a les persones que van mantenir aquesta tradició ininterrompudament abans que els que estem ara i mantenir el nivell de l'assolit fins al moment.
EB.- Estant tu com a mestre has aconseguit un “hite” en la història de la teua colla que ara complirà 17 anys, alçar a terres catalanes una alta de Sis o Sisena. Quin significat té per a tu està figura i el fet d’haver-la pogut alçar fora de casa?
MF.- És una figura molt difícil, per la seua altura, per la quantitat de gent que es necessita per a construir-la, però fonamentalment, per la necessitat de comptar amb pinya, en quantitat i qualitat suficient. Eixe el gran secret. És important poder comptar amb un grup de gent que es compromet, no solament amb assistir a l'eixida, sinó també estar en tots els assajos necessaris per a aconseguir este objectiu.
És un honor poder portar amb el cap ben alt el nom del nostre poble i fer que tots se senten orgullosos, perquè quan anem lluny l'única cosa que ens interessa és deixar ben alt el nom d'Algemesí.
Pot semblar que la Sisena feta a Vilafranca, siga conclusió d'un treball, però jo preferisc mirar-la com el començament de molts assoliments que vindran en el futur
EB.- Si hagueres d’explicar a una persona neòfita quines diferències hi ha entre alçar castells i alçar muixerangues què li diries?
MF.- Ambdues manifestacions culturals compartim la passió per les construccions humanes, pel treball en equip i la lluita contra la gravetat.
La diferència més gran és que els Castells es troben en un ambient festiu/competitiu, molt més organitzat i en constant evolució cap a l'altura. En canvi les muixerangues, es podria dir que és una manifestació més propera a l'exhibició i no tenen límits ni normes preestablertes, solament la llibertat de repetir i crear formes i figures amb els cossos humans.
Tenim l'avantatge de poder moure les construccions, rodar-les, plegar-les i desplegar-les i arribar fins on la nostra imaginació i creativitat ens permeta, jugant a voltes amb l'altura, però fonamentalment intentant transmetre una emoció plàstica, per a l'espectador i per a l'executant.
És important destacar també que els Castells estan acompanyats per música, les muixerangues comptem amb el millor acompanyament que es puga somiar, el tabal i la dolçaina. Dos elements que magnifiquen l'espectacle fins al límit de commoure l'ànima. A més, en Algemesí comptem amb els que, al meu criteri, són els millors músics del món i açò fa també que l'espectacle que puguem donar siga emocionant, podent arribar tocar la fibra més intima de l'espectador.
EB.- Què hi ha de cert en la “suposada” rivalitat entre les colles muixerangueres d’Algemesí?
MF.- Existeix i és bona, sempre que siga sana i prioritze abans de res el respecte. Per al mi Els Amics de la Muixeranga sempre han sigut un referent, admire i intente copiar moltes coses d'ells. Crec que la coexistència de dues colles en el mateix poble és positiva, ens dóna força a les dues, ens manté desperts i actius.
Conec molta gent de l'altra muixeranga i sempre els repetisc el mateix: “Jo no em puc portar malament, amb algú al que l'apassiona el mateix que al mi”.
Per la meua banda, com a mestren sempre he intentat mantenir una bona relació amb els meus parells de la blava, em sembla fonamental que les dues muixerangues més importants mantinguen un diàleg fluid, cada colla després té maneres diferents de funcionar, però sempre seran més coses les que ens unisquen, que les que ens diferencien.
EB.- Hi ha persones que pensen que la Muixeranga (en genèric) pot estar polititzan-se, tu que hi penses?
MF.- En alguns casos pot semblar que si, en uns altres, que no. Tot depén de les persones i de qui i com es mire
En el meu cas particular, crec que NO s'ha de barrejar, és un error. Si algú vol posicionar-se políticament, que ho faça a títol individual, sense usar les associacions, ni els símbols, ni la vestimenta que ens representen com muixeranguers.
Per a fer muixerangues, jo com mestre sempre vaig voler que vingueren tots, els d'esquerres, els de dretes, els de dalt i els de baix, deixant de costat les ideologies i sempre tenint ben clar que el principal és la construcció col·lectiva i el treball en equip.
EB.- Pensa que has d’explicar a una persona de fora què és ser Muixeranguer de la Nova en Algemesí, què li contaries?
MF.- Que és un gran honor i una enorme satisfacció pertànyer a una agrupació cultural de les més dinàmiques i inquietes d'este país. És formar part de la marea verda infinita, d'un col·lectiu que s'esforça cada dia per créixer i estar més a prop del cel, però que ho fa treballant de valent, en equip i donant tota la força del nostre esperit. És formar una petita part de la història viva d'un poble i d'una tradició
EB.- Ja per últim, durant el teu temps de Mestre quin és el moment que has viscut amb més emoció i quin esborraries?
MF.- Des del principi fins al final he viscut intensament cada moment.
He d'agrair enormement a tots els muixeranguers per haver-se deixat la vida per la colla. Ells al costat dels meus companys de l’àrea tècnica, que en tot moment han demostrar professionalitat, fidelitat i un esforç infinit han fet que les satisfaccions siguen moltes i molt grans.
Canviar, canviaria moltes, totes les que fet malament, que no són poques. Però el passat no es pot modificar
EB.- Gràcies Mariano, espere que com a muixeranguer de a peu continues alçant moltes figures.
MF.- De res, però vull aclarir que no seré ni he sigut mai un muixeranguer del carrer, sóc i seré sempre un muixeranguer de PINYA de tota la vida.
Gràcies a vostés. Força aguante i amunt La NOVA!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada