En el més profund del inhòspit continent africà, al Àfrica negra, també s'han donat mostres de pobles tribals que eleven construccions humanes.
La dansa a l'Àfrica és central per a les cerimònies religioses indígenes, per a celebracions socials com el naixement dels nens, el ritus de la pubertat, la iniciació, la coronació, ritus funeraris, festivals i espectacles de tota mena. És l'art més important a l'Àfrica i una part vital de la vida quotidiana en les societats tradicionals.
Les danses indígenes havien patit un enorme retrocés de mans dels colonitzadors d'Àfrica. Els colonitzadors titllaven tota representació del llegat cultural indígena com a fetitxe, bàrbara i incivilitzada, i la dansa no va ser una excepció. La majoria dels africans van rebutjar la seva forma de vida (cultura) com a resultat d'un complex d'inferioritat.
La dansa a l'Àfrica és central per a les cerimònies religioses indígenes, per a celebracions socials com el naixement dels nens, el ritus de la pubertat, la iniciació, la coronació, ritus funeraris, festivals i espectacles de tota mena. És l'art més important a l'Àfrica i una part vital de la vida quotidiana en les societats tradicionals.
Les danses indígenes havien patit un enorme retrocés de mans dels colonitzadors d'Àfrica. Els colonitzadors titllaven tota representació del llegat cultural indígena com a fetitxe, bàrbara i incivilitzada, i la dansa no va ser una excepció. La majoria dels africans van rebutjar la seva forma de vida (cultura) com a resultat d'un complex d'inferioritat.
La Dansa Nkpokiti és una combinació de diverses danses indígenes, entre les quals s'inclouen, la "egwu ogbagu", "Atilogwu", "Ihediegwu", "ball Igba" "dansa Ijele" i algunes altres més. Aquestes danses existien molt abans de l'arribada dels colonitzadors d'Àfrica.
Nwankwo va minimitzar o eliminar l'aspecte ritual d'aquestes danses i va destacar les seves qualitats artístiques i estètiques.
La Dansa Nkpokiti va aconseguir el seu primer triomf a Nigèria en 1970 quan representant a la seva regió va guanyar la primera posició en el Festival Nacional de les Arts, posició que va mantenir en els anys 1971 i 1972. Nkpokiti va arribar al reconeixement mundial quan emocionà al món al Festival de les Arts i Cultures Negres de 1.977 (Festac '77).
Hi va haver un canvi per a les danses indígenes d'Àfrica amb la celebració del Festac '77. Aquesta fita va marcar el començament d'una actitud nova i positiva cap a la cultura indígena.
A Nigèria, les danses Nkpokiti s'han erigit en l'herència cultural dels nombrosos pobles que formen el país, però si algun en particular ha arribat a un reconeixement és el poble Igbo i la seva dansa Atilogwu.
Atilogwu és la dansa tradicional de l'ètnia igbo de Nigèria, que literalment significa "És aquesta la màgia?", ja que el nom prové dels rumors de embruixaments i màgiques pocions que se suposava que havien de rebre els joves participants per poder realitzar balls tan exuberants. Els joves de la societat s'havien de sotmetre a un rigorós entrenament abans de presentar la dansa en públic i es realitzava en les festes més importants i grans ocasions socials. És una dansa que se centra en moviments ràpids i vigorosos del cos i que sovint inclou acrobàcies.
Els balls Igbo es poden classificar d'acord a Nzekwu (1962), en tres tipus: al sud-est de la terra Igbo, un es troba amb una mena de dansa retorçant, "Ogba na ngugu", en què el ballarí utilitza només els músculs del thorax, el pit, les costelles i l'esquena. Mentre que aquests músculs són sotmesos a un moviment semblant a l'ondulació d'aigua, la resta del cos és relativament ferm com una roca. Per a les ballarines, aquest mateix moviment es concentra al voltant de la regió del maluc i la cintura i s'acompanya d'un vaivé dels malucs. Una altra forma de ballar és la que es troba a la terra Igbo centre i nord. Els representants d'aquesta forma són la dansa Atilogwu i Mgbaga. Aquesta forma de ball es caracteritza pel seu ritme polsant agut. Aquí els homes i les dones ballen igual, l'única diferència és que les dones es lliuren als moviments sinuosos de les extremitats i el cos. La tercera forma de ballar Igbo és la que es troba entre els Igbo occidentals que viuen a la província de Benín, a l'oest del riu Níger. Típic d'aquesta forma de dansa és la dansa "ldegbe ani" feta en Asaba. Tot i que porta a un meravellós desenvolupament dels músculs abdominals i l'esquena, es tracta d'una postura incòmoda i contorsions extremadament difícils de tors que semblen posar l' anatomia de l'intèrpret en greu perill.
La dansa Nkpokiti ha recollit algunes acrobàcies d'alguns dels països on ha actuat com la Xina, Etiòpia i Bulgària. Aquestes acrobàcies han pres el nom del país de procedència. Razaki Bakare va confirmar que aquestes danses són una cosa viva i canviant quan va dir que els èxits sense precedents registrats per la dansa són el resultat de l'alt nivell d'exposició i interacció de la mateixa.
Jordi Bertran, en el seu treball "Sabor d´alberginia. Patrimoni Immaterial, Identitat i Mediterraneïtat" http://www.upf.edu/diversia/_pdf/Sabor_d_alberginia.pdf indica que "A l’Àfrica
negra, a Umunze i en algunes altres localitats de Nigèria, les
danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les
festes de finals d’agost i principis de setembre. N’hi ha d’aixecades
per sota".
Per a la realització d'aquest article m'he basat, entre altres, en el treball publicat a African Journals Online per Ofobuike Nwafor:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada