Al sud-est asiàtic, en terres coreanes, s'ha conservat una antiga tradició de danses populars i músiques anomenada "nongak", un terme que significa "música dels agricultors". El "nongak" és un art escènic popular que agrupa música, processons i seguicis, danses, representacions teatrals i números d'acrobàcia i malabarismes.
El batre de tambors és l'element central del nongak. A vegades també s'inclouen alguns instruments de vent.
Juntament amb els percussionistes es troben els ballarins, que sovint toquen el sogo (un tambor petit tambor que té un so molt tènue) i que executen elaborades coreografies amb gran dosi d'elements acrobàtics.
En corea, el treball agrícola al camp es realitzava amb la "Durae", una forma d'organització de treball cooperatiu que es va establir durant l'última part de la dinastia Chosun quan els mètodes de trasplantament d'arròs després de la sembra en planters i posterior trasplantament als camps van ser implementats.
La durae consistia en una vintena de persones, segons la mida del poblat, i es requeria que participés almenys una persona per família. Els membres d'una durae estaven obligats a participar sense cap retribució i els guanys del grup eren usats per promoure projectes públics per al poble com la millora de camins o la construcció d'un pont.
Dins de la Durae es formava un nongak per millorar l'eficiència en el treball. Amb el grup de percussió al capdavant, el durae sortia del poble de bon matí per començar a treballar portant amb si banderes que simbolitzaven el durae del poble i Nongshin, el déu de l'agricultura.
Quan les mans dels treballadors es sincronitzaven amb els ritmes de percussió, el treball es tornava més eficient. El grup de percussió actuava també com a acompanyament de cançons que cantaven els treballadors, també anomenat nongyo.
No obstant això, avui en dia, la modernització de l'agricultura ha portat a una disminució en la necessitat de tals cooperatives de treball i és molt més difícil trobar restes de la durae i s'ha convertit en una cosa del passat.
Les danses populars del Nongak contenen menudes construccions humanes com pilars de dos i de tres, la figura que en la muixeranga coneixem com l'oberta i torretes.
No obstant això, avui en dia, la modernització de l'agricultura ha portat a una disminució en la necessitat de tals cooperatives de treball i és molt més difícil trobar restes de la durae i s'ha convertit en una cosa del passat.
Les danses populars del Nongak contenen menudes construccions humanes com pilars de dos i de tres, la figura que en la muixeranga coneixem com l'oberta i torretes.
 |
| Pilars de tres coreans als quals incorporen un xiquet a cada costat per formar l'oberta. |
El nongak coreà va ser designada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 27 novembre d´aquest any 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada