la Confraternitat del Xeic Ouled Sidi Ahmed o Moussa

Al nord d'Àfrica la construcció d'estructures humanes està directament vinculada amb els acròbates de la Confraternitat Religiosa del sant de Tazeroualt, el llegendari Xeic Ouled Sidi Ahmed o Moussa.

Sidi Ahmed Moussa és un personatge històric del segle XVI, la vida i llegenda són coneguts per molts manuscrits, gairebé tots inèdits i no traduïts i contemporani dels sultans Saadi. Va néixer a 1.460 en Ida Ousemlal en l'Anti Atles i va estudiar durant molts anys a Marràqueix, on va ser deixeble dels grans mestres. En recerca del coneixement, Es conta que va viatjar per Orient. En 1521, va tornar al Souss, concretament a Ilmatene i després s'instal·laria al Tazeroualt on va morir en 1563. Des de llavors, s'ha mantingut com un dels sants més famosos dels berbers Chleuhs i és conegut principalment per la germandat de acròbates Sidi Ahmed ou Moussa.

La confraternitat fundada per Sidi Moussa emfatitzava l'ensinistrament del cos mitjançant durs exercicis de flexibilitat i força que avui dia exhibeixen, igual que mitjançant la pràctica del tir amb arc. Al mateix temps rebien una dura formació religiosa orientada per fer-ne guerrers de Déu en la guerra santa, com els mujahidins.

Sidi Moussa era un home extremadament senzill que concedia més valor a la intuïció i el misticisme que al raonament, l'erudició i el coneixement de la llengua àrab. Era un home de gran renom i tenia una immensa influència religiosa que li va conferir una autoritat gairebé absoluta. Des de l'arribada del sultà Moulay Abdallah en 1557, s'havien establert relacions personals entre ell i Sidi Ahmed. De fet, el sultà tenia l'esperança de tenir un líder espiritual i va nomenar un enviat per trobar entre els millors xeics del Marroc. L'enviat, després d'una extensa investigació, va tornar al palau i li va dir al Sultà que el Sant de Tazeroualt era l'home més il·lustre, el més humil i el més piadós que havia conegut. El sultà es va reunir amb Sidi Moussa i li va demanar la seva intercessió davant Déu i que l'ajudés a prendre possessió del seu regne sense una guerra entre àrabs i berbers. 

La família Saadi, d'origen àrab i que s'autoproclamava descendent del Profeta, seria la primera dinastia no berber del Marroc, la dels Saadi. Sidi Ahmed va fer una invocació a favor davant àrabs i sobretot les tribus de berbers del sud. A partir d'aquest moment, Sidi Ahmed Mousa va ser venerat pels àrabs i els berbers (amazigh en la seva pròpia llengua i que significa homes lliures i als que els àrabs anomenaven berber "barbr" del terme grec βάρβαρος traduït com bàrbars). 
Sidi Hmad o Moussa va ser un dels morabits que van lluitar contra els portuguesos que intentaven dominar el comerç, establint assentaments comercials a les costes marroquines. Al llarg del Marroc, els líders religiosos locals van predicar contra les incursions portugueses i amb ajuda de petits exèrcits de seguidors van lliurar una jihad contra ells.

A la primera meitat del segle XVII, els adherents de Sidi Moussa van fundar un petit regne independent en Tazeroualt, a l'est de Tiznit a la frontera entre el Marroc i el Sudan, regne que es va perllongar durant més d'un segle i mig. Encara avui, la tomba de Sidi Moussa, que és anomenada '' La Meca dels pobres '' és objecte de veneració, particularment durant les fires anuals que se celebren en commemoració d'aquest gran sant. El mausoleu de Sidi Ahmed Moussa, que va ser construït després de la seva mort en 1563, i la mesquita es troben a pocs quilòmetres a l'est de Iligh.

La dansa de guerra tradicional va disminuir gradualment amb el sorgiment de l'Estat modern a l'Àfrica, i els joves acròbates de Tazeroualt van convertir les habilitats associades a aquesta dansa tradicional en un espectacle i forma de vida.