La festa del Corpus Christi

La celebració del Corpus Christi (en llatí, "Cos de Crist") en la litúrgia catòlica es basa en els esdeveniments ocorreguts després de l'últim sopar de Jesus amb els seus apòstols. Jesús els va rentar els peus a cada un, i tot seguit va prendre un tros de pa, va elevar oracions, el va beneir, va lliurar un tros a cadascun dels presents i els va dir: "Preneu i mengeu doncs aquest és el meu cos". Seguidament va prendre un calze amb vi, va elevar oracions, el va beneir, i va dir: "Beveu-ne tots, que aquesta és la meva sang. Feu això en conmemoraciò meva".

Des dels orígens del cristianisme, sempre hi va haver dubtes sobre la cerimònia eucarística i l'anomenat misteri de la Transubstanciació. Nombrosos teòlegs van dubtar des de l'Alta Edat Mitjana de la literalitat de la Transubstanciació, la conversió real del pa en el Cos de Crist, i van defensar que la comunió era, simplement, una evocació simbòlica.

La festa del Corpus com a tal, va tenir el seu origen al segle XIII a l'Abadia de Mont Cornilló a la regió de Suro a Bèlgica.

La priora d'aquesta abadia, Santa Juliana de Mont Cornilló, desitjava que hi hagués una festa especial en honor al Sagrament de l'Eucaristia, i aquest desig es va intensificar per unes visions que va tenir de la institució de l'Església sota l'aparença d'una lluna plena amb una taca negra i que va interpretar com l'absència d'aquesta celebració.

El bisbe, convençut per les visions i la seva interpretació va invocar un sínode a 1246 i va ordenar que la celebració en honor al Sagrament de l'Eucaristia es tingués l'any següent.

Anys més tard, a Bolsena, al nord de Roma, es va produir un fet miraculós conegut com el Miracle de Bolsena.

Un sacerdot va tenir dubtes que la Consagració fos una cosa real. En el moment de agafar la Sagrada Forma, va veure sortir-ne sang de la qual es va anar tacant el corporal, el drap on es recolza el calze.

La venerada relíquia va ser portada en processó a la presència del Papa a Orvieto el 19 juny 1264.

Corpus Christi d'Algemesí pel carrer de la Muntanya.
Datada entre 1895 i 1910. 

En Orvieto es conserven els corporals, i també es pot veure la pedra de l'altar tacada de sang a Bolsena.

Un altre dels prodigis eucarístics que van tenir lloc en aquest segle és el dels Corporals, dipositats a la capella de la seva advocació a la Col·legiata de Daroca: unes hòsties que, en ser ocultades durant una baralla en la conquesta de València, van deixar taques de sang en el drap amb què van ser embolicades per protegir-les.

El Papa mogut pel prodigi de Bolsena, ia petició de diversos bisbes, va fer que s'estengués la festa del Corpus Christi a tota l'Església per mitjà de la butlla "Transiturus hoc món" de 1264, atorgant indulgències a tots els fidels que assistiren a la Santa Missa i l'ofici religiós.
Doble clic sobre mes informació si vols veure l'article sencer

Finalment, el Concili de Trento declara que sigui introduïda en l'Església el costum que tots els anys se celebri aquest sagrament amb gran solemnitat. A Barcelona es va celebrar el primer Corpus de la Península entre els anys 1319 i 1320. A la segona meitat del segle XVI, les festes del Corpus van passar a ser el símbol predilecte del catolicisme i tenien com a objectiu reafirmar la religió cristiana a l'inculcar tots els elements sagrats d'una forma amena i divertida. La celebració s'iniciava amb una missa a l'església o catedral i posteriorment s'iniciava la processó enarborant l'hòstia sagrada, que venia protegida en una custòdia d'or amb pedres precioses. Enrere de la custòdia es podien veure els eclesiàstics, estudiants de seminaris, membres de la reialesa i el més florit de la societat.

Des de l'època romana es tenia el costum de tirar pètals i de encatifar amb flors i herbes aromàtiques carrers per on havia de passar el Cèsar i les persones de certa importància social o militar. En l'Edat Mitjana aquest costum s'introdueix en moltes ciutats de les regions catalana i llevantina així com en nombroses poblacions de la costa d'Itàlia.

La celebració de la festa també va estar acompanyada per danses i música, representacions teatrals i una dansa que es va incorporar a les processons i resultava molt vistosa i popular, el Ball de Valencians. En 1673 una colla de Sagunt dirigida per Maties Font va participar al corpus Christi de Sevilla. Aureli Capmany assigna a aquest ball la realització de cinc figures coreogràfiques i el aixecament d'una torre. En 1774 participen dos grups al Corpus de Granada. Sobre aquest Corpus, Miguel Garrido Atienza en antigalles granadines recull “las danzas no han sido como otros años, las quatro acostumbradas de hombres y mugeres vestidos de tela; sino dos quadrillas de Valencianos, de á diez hombres cada una, que costeó desde Valencia la Comisión, los quales vestidos de volantes, al son de Tamborillo, y la Dulzaina, tegian sus coros, y como Volatines daban saltos, y trepas unos sobre otros, con tal destreza, y ligereza, que con la novedad, y el mayor costo (por traerlos des tan lexos) se consiguió, que no se echasen de menos las danzas de los demás años…”

Més tard al 1822 tornà a participar a la processó del Corpus de Sevilla un altra colla. Gràcies a les investigacions dutes a Terme per Jordi Bertran sabem que a principis del XVIII al Corpus de Madrid también feren muixeranga.

Amb el transcurs del temps i per ordre de la superioritat eclesiàstica van anar desapareixent ja que desvirtuaven el veritable sentit de la celebració.

Festa del Corpus Christi a València

La festa del Corpus Christi, està considerada com la Festa Grossa de la capital valenciana, des de l'últim terç del segle XIV fins a finals del segle XIX. Actualment és Bé d'Interès Cultural Immaterial.

Des de la institució de la festa, es celebrava una processó, però en 1355 el bisbe de València promou la creació d'una processó que recorregués els carrers de la ciutat.

En 1372, ressorgeix ia partir d'aquest moment la festivitat va prenent auge i solemnitat, afegint-se la música de l'època, balls o danses de les quals avui algunes encara perduren, i la participació dels gremis amb les seves banderes.

Van adquirir en aquesta època fama i renom tant la festa del Corpus Christi, com les Roques. Les Roques són carrosses monumentals amb forma de vaixell antic que desfilen en la processó i sobre les que hi ha figures que al·ludeixen a episodis bíblics. La seva història es remunta a l'any 1373.

Posteriorment la festa va ser decaient fins que en la dècada de 1950 fins a 1960, es van anar recuperant personatges i reprenent l'esplendor inicial de la Processó del Corpus.

Durant la processó s'interpreten diferents quadres bíblics i danses típiques valencianes com "La Dansa de la Moma", posant fi a la cavalcada l'anomenada "degolla", que representa els soldats d'Herodes en el seu macabre encàrrec d'assassinar als Innocents.

La Dansa de la Moma

La dansa de la Moma és una dansa popular valenciana didàctico-religiosa que te lloc a diverses poblacions.

A la dansa, de contingut simbòlic vuit balladors representin a la Virtut i els set pecats capitals. Al ritme de dolçaina i tabalet els ballarins representin la lluita entre la Virtut (la moma) i a els set vicis (els moms).

La Virtut o Moma, vestida totalment de blanc, és el personatge central de la dansa.

Els Momos representin a els pecats o vicis, Duen una vestimenta a la qual predomina el color roig i el negre, caràcterístiques de l'infern i el maligne. El ball és la lluita entre la Virtut i a els pecats i a els momos branden flexibles varetes que rendeixen finalment davant la moma.