Els falcons son una manifestació gimnàstica-esportiva apareguda
a Catalunya a inicis del segle XX, tenint com a referència els
"Sokol", falcó en català, ocell amb connotacions heroiques en la
mitologia eslava i que simbolitzava la llibertat i el coratge als països eslaus
de l'època.
El "Sokol" va ser un moviment txec fundat a Praga
el 1862 pel catedràtic de la Universitat de carles IV Miroslav Tyrš i Jindřich
Fügner en mig del renaixement nacional txec de finals del segle XIX. El
"Sokol" estava influït pel moviment gimnàstic nacionalista alemany
Turnverein, fundat en 1811 per Friedrich Ludwig Jahn, un fervent nacionalista
que havia viscut la invasió del seu país per Napoleó i que va crear una
organització compromesa amb la unificació nacional i el liberalisme polític. En
la dècada de 1840 gairebé la meitat dels membres del Turnverein alemany no eren
gimnastes i tenien inquietuds culturals, de manera que participaven en activitats
com el finançament de biblioteques i sales de lectura, i el patrocini de
conferències. Els membres del Turnverein també van actuar com una força
policial durant els brots de descontent social que van caracteritzar el període
revolucionari i van participar directament en les revolucions de 1848. Fent
gala del seu esperit rebel, els gimnastes Turnverein portaven els cabells
llargs i lluïen grans barrets negres adornats amb una ploma de gall en lloc de
la vestimenta més formal de l'època Biedermeier. El moviment Turnverein va
recórrer tota la zona geogràfica d'Alemanya i organitzava gegantins festivals
gimnàstics, que de vegades duraven diversos dies i sempre culminaven amb un
compromís per la unitat nacional.
 |
| German Turnverein, Harlem, New York, 1856 |
A Europa, el naixement dels Estats Nació havia insuflat aire
a l'emergent esperit nacionalista del segle XIX. A França, també a la dècada de
1870, la pèrdua davant Alemanya dels territoris d'Alsàcia-Lorena va explotar la
indignació de tot el país i la joventut i la nació sencera es van bolcar en
l'educació física a les escoles per formar batallons que vengessin el país.
El "Sokol" txec estava influït per l'model Alema i
estava format per eslaus compromesos en la defensa de les seues singularitats
culturals. L'objectiu del moviment era el d'aconseguir una "perfecció
individual" dels seus associats, per desenvolupar '"una consciència col·lectiva (...)
d'aglutinament nacional", del seu postulat, se'n destacaria la
necessària pràctica regular d'exercicis físics, sobretot gimnàstics.
El moviment també es va estendre per totes les regions
poblades per la cultura eslava (Polònia, Sèrbia, Bulgària, l'Imperi Rus
(Polònia, Ucraïna, Bielorússia) i la resta d'Àustria-Hongria (per exemple,
Eslovènia i Croàcia)). A Polònia el Falcons polonès (1867) tenia aspiracions
similars. A més de la formació física es van bolcar en els balls nacionals,
cançons i tradicions populars. A tot Europa la gent semblava desenvolupar una
cultura arrelada a la seva identitat ètnica o nacional.
Doble clic sobre mes informació si vols veure l'article sencer
Doble clic sobre mes informació si vols veure l'article sencer
Arran d'un viatge de mossèn Albert Bonet i Marrugat,
fundador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, per aquestes terres
s'introdueix la idea del Falcons a Catalunya. L'arribada de les idees del
"Sokol" a Catalunya és va produir en el moment que sectors
nacionalistes catalans dels anys mil nou-cents vint i trenta van considerar
l'experiència eslava com un model de redreçament nacional a seguir.
Els falcons comencen a introduir-se de manera estable i
definitiva mitjançant l'organització Palestra creada el 1930 ia través de la
Federació de Joves Cristians de Catalunya. Palestra també es va bolcar, igual
que el "Sokol" txec, en fer difusió de la cultura catalana per mitjà
de cursos d'història, art i literatura, a més d'ensenyament de la llengua.
L'exportació i implantació de les idees del sokol txecoslovac
és tot un èxit. A la Novena Festa Federal dels sokols txecoslovacs l'any 1932
Catalunya ja participa, ia finals de 1933 ja havia vint grups de falcons
repartits per tot Catalunya.
Políticament no va ser ben vista l´experiencia per la dreta
que la considerava separatista ni per l'esquerra, que la considerava feixista,
ja que mossèn Albert Bonet i altres religiosos que estàven vinculats varen
donar soport a l'aixecament de l'exèrcit. Amb el final de la guerra civil no és
va permetre la seua reorganització i pràcticament van desapareixer, però
posteriorment ia poc a poc van aconseguir implantar-se i en l'actualitat formen
ja part de la identitat nacional catalana.
Els falcons han fet seus elements d'altres manifestacions.
Aixi, dels castells s'ha adoptat el seu acompanyament musical de les gralles i
els tabals, tocs, vocabulari i terminologia castellera, tècniques i
construccions, i en quant a la a la indumentària és innegable la influència
castellera així com también l'ús de les faixes o dels mocadors. També és
innegable l'influencia del moviment muixeranguer i la realització de certes
construccions propies d´aquest grup (per exemple, la torreta de la Muixeranga
d'Algemesí).
 |
| Castell Obert |
En els seves actuacions els Falconers fan construccions
acrobàtiques, que recorden els castells; però amb més varietat de formes i amb
menys participants, i también amb més varietat d'estils entre els diferents
colles, si bé hi ha una part del repertori de figures comuns. Tot i que moltes
construccions són de caràcter estàtic, l'aspecte dinàmic i coreogràfic hi te
més importància que en els castells, aixi com l'efecte estètic buscat amb la
composición de diferents figures simultànies.
Les tres figures més representatives del Falcons son
l´escala, la pira i el Castell obert.
 |
| Escala d´onze. Falcons de Vilafranca |
L´escala
s´anomena així perquè la forma de pujar de la canalla és com si
pugessin per una escala i la baixessin per l’altre costat. Es tracta d´una
figura d’aspecte piramidal on els membres de la base estan agenollats i la
resta acotats. Cada pis té un falconer menys, de manera que l’escala s’anomena
en funció de quants falconers hi ha a la base. En l´imatge podem vore la
majestuosa escala d'11
En la
Pira la base es composa de quatre falconers: dos agenollats, l’un enfront de
l’altre i dos acotats, també l’un enfront de l’altre. La resta de pisos es van
col·locant acotats amb la mateixa disposició i sobre l’esquena dels falconers
del pis inferior respectivament.
 |
| La pira |
El Castell Obert es tracta d’una construcció on la base
es disposa dreta i agafada per les faixes en forma de semicercle. A cada pis
disminueix una persona respecte l’anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada