Cada 8 de setembre, se celebren a Peníscola les tradicionals danses en honor de la Mare de Déu de l'Ermitana, la capella de la qual està situada en els alts de la ciutat fortalesa, al costat del castell, en la qual s'alberga la imatge de la patrona de la ciutat.
Les Danses de Peníscola són l'eix característic de les Festes en Honor a l'Ermitana, declarades d'interès turístic nacional en 1997. El seu origen es perd en la memòria dels temps i encara que alguns historiadors arriben a situar-lo en l'època Ibera (Gonzalo Port Mesquita , suposa que van ser els turianos -família ibèrica- qui van instituir aquesta litúrgia), els primers testimonis escrits que es conserven són de 1677, en un document en el qual ja es fa notar que les seves exhibicions eren habituals molt abans.
Les danses estan compostes per diferents balls, com els dansants, llauradores i gitanetes que realitzen els seus balls al so de la dolçaina i tabalet. Els dansants van abillats amb una vestimenta de faldilles emmidonades, mitges blanques, espardenyes i mocador al cap, comuna a altres pobles del nord d'Espanya i una indumentària molt semblant als dansaires de Zorita. La tradició diu que la vestimenta dels homes prové de les peces que les dones van cedir als seus homes victoriosos per tapar les seves vergonyes en tornar d'una batalla amb les robes totalment destrossades. Altres atribueixen la tradició a l'existència d'unes fingides parelles mixtes, nascudes de la prohibició que intervinguessin dones en danses religioses.
Les danses ballen durant tot el trajecte, però és en arribar a la Plaça d'Armes, on té lloc la part més emotiva i on els dansants formen la torre humana, però en lloc de rematar-la nen, a Peníscola és un jove, que recita la lloa a l'Ermitana. La torre la conformen 8 integrants.
Segons la tradició, la devoció a la verge de l'Ermitana és molt antiga, sent Jaume I, al reconquistar la fortalesa qui va tornar al culte la imatge mariana que havia estat regalada per l'apòstol Sant Jaume i ocultada en una cova durant la dominació musulmana.
Ja en un testament de 1395 es fa referència a aquest culte. La celebració de les festes va començar en 1664.
Ja en un testament de 1395 es fa referència a aquest culte. La celebració de les festes va començar en 1664.
El dansants, finalment, en pinets de dos, pugen les escalinates del temple com un homenatge a la Mare de Déu i prossegueixen donant voltes a la rotonda com a desafiament entre ells.
En el llibre "l'origen dels castells: Anàlisi tècnica i històrica" de Joan Bofarull ens informa que la notícia més antiga de Peníscola és de l'any 1746:
"Una Danza, que allí estaba
Hacer un castillo ordena,
Subiendo en el un muchacho
Llegó hasta su eminencia
Y tocándole las plumas
Se llevó el premio por ellas"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada