 |
| Representació del Ball de Torrent a Xàtiva |
El ball de Torrent era una gran festa folklòrica multidisciplinari reservada per a les grans solemnitats i celebracions d'esdeveniments, un espectacle d'escenificació pantomímica amb participació ciutadana on es barrejaven diferents quadres amb danses, música i jocs teatrals que anaven canviant segons les tendències i estava completament obert a la improvisació, al canvi constant i la innovació, i per això les seves danses i coreografies no es consolidaven. Aquesta capacitat d'improvisació feia que l'espectacle i la trama en cada localitat pogués adaptar-se als fets succeïts recentment en ella i posar a la picota de la sàtira i la crítica encoberta a personatges locals, buscant una subversió temporal de l'ordre establert. S'organitzava per agrupacions gremials, juntes de hospitals o clavaris de festes i una de les seves característiques és que la recaptació estava destinada a fins benèfics. Es representava sobre un cadafal que es muntava en una plaça, carrer o corral de comèdies, que col·locaven adossat a una paret o façana d'alguna casa i es disposava un gran teló com a fons de l'escenari que representava la casa del Consell de la vila. Això no significava que l'actuació se circumscrivia únicament a l'espai tancat on es representava, ja que acabava fent-se extensible als principals carrers de la població. La representació començava amb una cavalcada dels actors ja disfressats, a peu o amb carrosses, que recorria els principals carrers de la ciutat i animava als veïns a acudir a l'espectacle.
La trama d'aquesta representació carnavalesca era la visita a la localitat dels virreis, juntament amb el seu seguici, i la festa que les autoritats civils i eclesiàstiques organitzen per homenatjar i divertir a tan excelsos senyors. El poble els oferia una gran rebuda amb danses i balls, i els ciutadans aprofitaven l'ocasió per enganyar els protagonistes, ridiculitzar-los i burlar-se d'ells, en una paròdia i burla incisiva cap al poder, el despotisme i l'estupidesa que representava l'Antic Règim. En paraules de Joan Fuster, "era una manera inofensiva de posar a la picota a les classes directores, de ventilar vells greuges, en una carnavalada catàrtica i animadíssima". La critica mordaç, el sarcasme i la bufa que ratllava en el ridícul d'aquest espectacle singular provocava que acabés freqüentment en grans discussions i enfrontaments i que tinguessin d'intervenir les forces de l'ordre, d'aquí l'expressió popular "acabar com el ball de Torrent" que ha quedat en el subconscient valencià i això malgrat que el contingut del que havia de representar-se havia de ser aprovat per les autoritats i rebre el beneplàcit de l'església que era qui havia de vetllar per que la funció discorregués per les vies establertes.
L'obra començava amb la posada en escena de la Virreina (que moltes vegades representava en realitat a la dona del poderós cacic local), la qual arribava acompanyada del seu seguici. Saludaven a les autoritats eclesiàstiques i després participaven en una ball general. Després la Virreina oferia un banquet als assistents amb vins, pastes i un gran pastís, de l'interior del qual, i per a sorpresa de tots, sorgia un nen vestit de dimoni. A això seguia una gran confusió quan en anar a menjar-se les pastes aquestes resultaven ser falses i de suro. El desconcert augmentava quan apareixien uns gitanos que lligaven un coet a la sotana del capellà i li calaven foc. Mentre un barber o faito que estava afaitant a un seguidor del virrei, al moment menys pensat, li tallava el coll per robar-li i el seu cap queia a terra rodant. En veure semblant espectacle la virreina es desmaiava, el mateix que algun dels seus acompanyants. Tot això propiciava que el rebombori fora en augment. Un jurat del poble ventava a la virreina amb un gran ventall, mentre es dirigia a la resta dels personatges pregant serenitat doncs en realitat tot era una broma. La representació va "in crescendo", amb balls, músiques i cants i es succeeixen col·loquis i balls com la resurrecció del vell i la vella al final del su ball. L'obra finalitzaba amb la construcció d'una torre humana per part dels dansaires de la comparsa del "Ball de Alcides" o "Els Homens de Força" que desemboca en una gran baralla entre els estudiants i els gitanos o contrabandistes a l'qual s'afegeixen totes les demés comparses. Són sis els balls o comparses que actuen en el que és una espècie d'opereta bufa interpretada al compàs de tabal, dolçaina.
Com vam veure en l'article dedicat a la Muixeranga Torrentina, a Torrent feia cent anys que no es realitzava el Ball de Torrent ni s'erigien Muixerangues i el fullet imprés publicat a primeries de segle XIX, i reproduït per Ruiz de Lihory al su diccionari de la música valenciana, era molt aclaridor al respecte, mostrant aquesta connexió entre les moixigangues i el Ball de Torrent:
“Otros de sus vecinos [de Torrent], [...] no contentos con la mezquindad de su jornal vendiendo escobas, y en prueba de su habilidad y ligereza, se dedicaron en algún tiempo a la danza, ejecutando paspiés y minués al són del tabalet y dulzaina, y andando cual otra Taglione por esos mundos de Dios regulares compañías, en las que con una cháquera vella, bailada con fuego y expresión como españoles, y una mogiganga, danza en que agrupándose unos hombres encima de otros se forman mil figuras, que mal año para las de los árabes alcides, ganaban sendas pesetas. [...] Este es sin duda el origen y etimología del nombrado ball de Torrent: los demás son cuentos”
Una altra de les cites que relacionen les dues tradicions la trobem a l'entrada de moixiganga que indica Pedrell, seguint Inzenga (1888: 63) «Mogiganga.= Fiesta pública, comparsa, mascarada, representación popular extravagante, etc. —Baile antiguo de farsa que suele añadirse por final al baile de Torrente, característico de Valencia. Suele concluir con una gran pirámide ó castillo de hombres, de dos, tres, ó cuatro cuerpos, terminando la cúspide un muchacho que agita en el aire una hacha de viento ó tea. En Valencia se celebra generalmente de noche. [...] » (Pedrell 1897: 292).
En els últims anys s'han realitzat diverses recreacions del Ball de Torrent, entre elles la realitzada al Cap i Casal pel Grup de Danses Alimara al Teatre de la Societat El Micalet al febrer de 1993. També podem citar la celebrada a Xàtiva en febrer de 2012 al Gran Teatre “Ball de Torrent – Sense desordres ni aldarulls”, organitzat per Capella d’Art, l’Escola de Danses i Teatre de la Lluna i que rememorava els fets registrats en documentació trobada a l'arxiu municipal de la ciutat que narra que, almenys en els anys 1779 i 1787 durant el regnat de Carles III, es van realitzar a San Phelipe (com els Borbons havien rebatejat Xàtiva) dues representacions de ball de Torrent que es va celebrar a la Plaça de Sant Jaume i en què van participar més de 100 figurants i personatges.
Això ens fa imaginar l'envergadura de l'espectacle que s'organitzava. L'expectació que semblant atracció provocava era immensa i s'editaven cartells i fullets anunciant l'esdeveniment i els balls que anaven a realitzar-se. A continuació mostrem un dels fullets que el Colegio del Arte Mayor de la Seda va editar l'any 1838 en el qual va organitzar el Ball de Torrent de la ciutat de València amb ocasió del sisè centenari de la Reconquesta.
“(…) concedo el
permiso que Vuestra Señoría solicita, para que en los días del próximo carnaval
se pueda zelebrar el Baile llamado de Torrente, compuesto sólo de hombres, e
invirtiendo su producto en beneficio de la Casa de la Misericordia de esa
ciudad, con tal que se egecuten de día, y que Vuestra Señoria tome todas las
providencias que le dicte su prudencia para evitar desórdenes y alborotos.
Dios guarde a Vuestra Señoría muchos años.
Real de Valencia, 15
de Enero de 1779
El Marqués de Croix
Al señor Don Antonio
Josef Subiela,
San Felipe.”
Document de l´Archiu Municipal de Xàtiva
Document de l´Archiu Municipal de Xàtiva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada